Es diu que l’era digital comença el 1988; jo vaig néixer el 1989 i, per tant, sóc nadiva digital. Aquest és un fet important ja que, des del moment en què vaig néixer ja s’havia començat a explotar la tecnología, tot i que jo no en fos conscient.
Com que m’es imposible explicar tot allò tecnològic que hi ha hagut a la meva vida fins al moment, he decidit explicar tot allò tecnològic que m’ha aportat un benefici o una millora, sempre des del meu punt de vista.
D’aquesta manera, la meva tecnoautobiografia comença en el moment en què vaig veure rondar per casa una màquina d’escriure. Oh! Quina meravella d’invent!!! M’encantava escriure i fer veure que era una secretaria, escriure cartes..
La tele, que si bé pot formar part de dita autotecnobiografia, no esdevé un punt rellevant, pel fet que no he estat mai molt televisiva.. Però continuant amb la màquina d’escriure, he de dir que em va encantar poder tenir-la, els meus pares me la van deixar tenir a l’habitació, i jo hi posava gomets al damunt de les tecles per aprendre a escriure ràpid i coneixer bé el teclat i el lloc de totes les tecles.
Més tard, va apareixer per casa un ordenador, però un ordenador sense Internet ni tots aqquest luxes d’avui en dia. Recordo que jo seguia en la meva línia d’escriure i mira, tenia l’avantatge que si t’equivocaves, apretant una tecla ho tenies resolt!
Quan dit ordenador va dir proa, vem estar una temporadeta sense, i la veritat és que tampoc el vaig trobar gaire a faltar; jo sóc de poble i vivia en una casa de pagès envoltada de camps, així que tot el que es la meva infancia la vaig passar fent cabanyes i jugant pels camps i rius d’alavora de casa.
Va ser més tard, ja a 6è de primària, quan a l’escola ens van ensenyar a fer una pàgina web, això si que va ser un descobriment. Recordo que, el mateix dia que ens ho van ensenyar, vaig arribar a casa i vaig demanar als papas que haviem de comprar-nos un ordinador. i…sí, al cap de poc, relativament, vàrem comprar un ordinador, i aquest ja era un windows 97!! Tot un luxe per nosaltres!!
Un altre de les coses tecnològiques que em va canviar la vida va ser la moto. Als 14 anys, em vaig treure el carnet i l’estiu següent em vaig posar a treballar per a poder comprar-me-la. I quan la vaig tenir…això sí que era la bomba!! S’ha acabat l’autoestop i els autobusos! Potser ha estat l’invent que més profit li he tret!
El mòvil.. a veure, jo vaig tenir mòvil als 13 anys, i perquè dues amigues meves se’n van anar a Londres i jo, en aquell moment, necessitava saber d’elles, i em vaig fer una tarjeta i una d’elles em va regalar un mòvil, un nokia que no recordo quin model era, però vellet! La utilitat del mòvil m’ha anat canviant, des d’enviar missatges al noi que m’agradava i a les amigues, a ser una eina purament per quedar amb la gent i sobretot per a temes de feina. Però he de reconeixer que és un aparell que sempre porto a sobre i que forma part ja de la meva vida cuotidiana. Fins al punt que sembla que sense mòvil no puguem viure, cosa la qual tampoc m’agrada però a la realitat gairebé sempre acaba essent així.
Més coses…mm..ah sí! La tecnología ha fet que em poguéssin operar i que avui, pugui caminar normalment. L’any passat vaig tenir un accident amb la moto i em vaig trencar la tibia per la junta del gonoll, sí, molt de mal! Però amb una intervenció quirúrgica, dos claus i una bona recoperació, avui, camino.
Així que la tecnologia m’ha aportat moltes coses, bé, ens ha aportat moltes coses, ens ha donat una rapidesa impensable i una quantitat d’informació increíble; només apunto, i ja per acabar, que cal aprofitar tot allò que té de bo aquesta tecnologia, essent crítics amb tota la informació que circula, i intentar no deixar de banda els llibres de text, enara que la imatge hagi fet que estiguin quedant obsolets, penso que cal trobar un equilibri i treure benefici de totes les possibilitats de què avui disposem.
