Les noves tecnologies han canviat el panorama de la societat actual. Així, han canviat el ritme de les coses, han proporcionat quantitat d’informació, nous espais de comunicació, nous llenguatges, noves formes d’entendre i viure al món, ha estat font de gran riquesa però alhora han creat molta desigualtat. Diríem que hem arribat a la “cultura de la pantalla”, on la cultura és audiovisual i multimèdia, la informació digitalitzada, la comunicació virtual i sobretot, la necessitat d’aprendre i dominar aquests nous mitjans.
Però ens trobem en un dilema, en una contradicció, i és que mentre un sector de la població avança, parlant en termes tecnològics, gran part d’ella es queda endarrerida, sense saber utilitzar-les o pitjor encara, sense tenir accés a elles. Cal dons, expandir i fer assequible per tothom l’accés a aquestes, creant, per exemple, els punts òmnia, que esdevé un recurs molt efectiu i necessari.
Davant d’això, sorgeix la necessitat de poder treballar per crear consciència, per ensenyar que les coses tenen un cost, un temps i un treball. Entre moltes d’altres, aquí es veu clarament la necessitat d’una tasca educativa, on entren els educadors socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario